{"id":1410,"date":"2017-09-15T07:31:57","date_gmt":"2017-09-15T06:31:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/?p=1410"},"modified":"2017-09-15T07:31:57","modified_gmt":"2017-09-15T06:31:57","slug":"diades-i-referendums","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/2017\/09\/diades-i-referendums\/","title":{"rendered":"Diades i Refer\u00e8ndums"},"content":{"rendered":"

Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadasc\u00fa actu\u00ef d\u2019acord amb les seves conviccions.<\/strong> El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que d\u00f3na gr\u00e0cies a D\u00e9u, i el qui no menja de tot, tamb\u00e9 ho fa pel Senyor i tamb\u00e9 d\u00f3na gr\u00e0cies a D\u00e9u. Ning\u00fa de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per aix\u00f2, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.<\/p>\n

Tu, doncs, per qu\u00e8 judiques el teu germ\u00e0? I tu, per qu\u00e8 el menysprees? Tots hem de compar\u00e8ixer davant el tribunal de D\u00e9u. (Rom 14:5-10)<\/p>\n

Em sorprenia diumenge passat llegint a una web evang\u00e8lical, un parell d\u2019articles sobre la situaci\u00f3 que ens toca viure a Catalunya arrel de la convocat\u00f2ria de refer\u00e8ndum feta pel Govern de la Generalitat aquests dies. Els dos articles anaven signats per dos evang\u00e8lics de Catalunya, un home i una dona, l\u2019un pastor l\u2019altre pedagoga. Un en contra, no ja de la independ\u00e8ncia de Catalunya, sin\u00f3 de la consulta en s\u00ed; i l\u2019altre explicant el sentiment catal\u00e0, i el dret democr\u00e0tic de la consulta.<\/p>\n

Recordo els temps, no fa pas gaire, quan els evang\u00e8lics predicaven que els creients no havien de pronunciar-se en pol\u00edtica, i em congratula que finalment alguns ja comencen a superar aquesta mena de cristianisme supraterrenal i alienat. Content de dir que, la nostra esgl\u00e9sia, la IEE, fins i tot des d\u2019abans de ser IEE, sempre ha viscut una fe profundament amarada en els reptes socials i pol\u00edtics que cada temps ens ha plantejat, i mai s\u2019ha amagat darrera d\u2019un fals misticisme per no fer-ho.<\/p>\n

\u00c9s aix\u00ed com al LXXV S\u00ednode General de la nostra Esgl\u00e9sia, a prop de la ciutat de M\u00e0laga, els sinodals des d\u2019Extremadura fins a les Illes Balears van votar a favor d\u2019aquesta declaraci\u00f3 institucional:<\/p>\n

\u201cConsideramos un principio b\u00e1sico de nuestro ordenamiento la declaraci\u00f3n universal de los derechos humanos y en base a esta, el derecho de autodeterminaci\u00f3n de los pueblos para que puedan decidir sobre su futuro\u201d.<\/p>\n

Dit aix\u00f2, hom trobar\u00e0 dins les nostres esgl\u00e9sies persones a favor o en contra del refer\u00e8ndum al que som convocats el proper 1 d\u2019octubre, faltaria m\u00e9s, cadasc\u00fa davant de D\u00e9u pren la seva posici\u00f3, respectant, aix\u00f2 s\u00ed, els acords i les declaracions que pel fet de ser sinodals ens obliguen a tots i a totes.<\/p>\n

Per\u00f2 no escric aquestes l\u00ednies ni per defensar ni per atacar el refer\u00e8ndum, ni des del punt de vista pol\u00edtic ni des de la fe viscuda com a protestant; el que em motiva a escriure \u00e9s, penso des del cor, una q\u00fcesti\u00f3 superior, si em permeteu fer servir aquesta paraula.<\/p>\n

Com deia a dalt, davant els reptes socials que any rere any i segle rere segle ens toquen viure, la nostre esgl\u00e9sia sempre busca emetre un pronunciament, i sovint no ens quedem a les paraules, sin\u00f3 que en molts casos hem tingut implicaci\u00f3 directa prenent part i partit. Nom\u00e9s cal fer una mirada enrera per veure els nostres pastors (i no pastors) de principis del segle XX, lluitant pol\u00edtica i socialment a favor de la Rep\u00fablica. Per\u00f2 a la vegada aix\u00f2 no treu, i no ha de treure, que finalment cada individu, cada membre de la nostra esgl\u00e9sia te plena llibertat per pensar, reflexionar i viure la seva pr\u00f2pia posici\u00f3. I ara s\u00ed arribo al punt que volia arribar.<\/p>\n

Cada posicionament, pol\u00edtic, social, en q\u00fcestions de fe o en el \u00e0mbit que sigui, tant com a instituci\u00f3 com a nivell individual es fa davant del mateix D\u00e9u.<\/p>\n

Potser mai no havies llegit aquestes paraules del ap\u00f2stol Pau en aquest sentit: Ning\u00fa de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per aix\u00f2, tant si vivim com si morim, som del Senyor<\/i>, per\u00f2 \u00e9s el que est\u00e0 dient. Dos extrems: la vida i la mort, i tot el que est\u00e0 en mig s\u2019ha de viure per a D\u00e9u. I uns tenen uns convenciments, uns tenen uns altres convenciments, per\u00f2 la paradoxa \u00e9s que aquests convenciments diferents i fins i tot contradictoris es fan, o s\u2019han de fer, davant del mateix i \u00fanic D\u00e9u, Rom 14:5 i ss: Que cadasc\u00fa actu\u00ef d\u2019acord amb les seves conviccions\u2026<\/p>\n

A l\u2019ap\u00f2stol el que li preocupa \u00e9s que ning\u00fa es pensi millor que ning\u00fa, que ning\u00fa jutgi a ning\u00fa, que ning\u00fa pensi estar ferm fora del Senyor. Doncs al final all\u00f2 que ha de governar les nostres relacions \u00e9s una cosa molt concreta: Som tots del Senyor (v 8).<\/p>\n

Em sap greu, (de fet no em sap gens greu) dir-ho, per\u00f2 aquells que busquen una \u00fanica veritat, una \u00fanica teologia perfecta i fonamentada en les escriptures, una veritat amb un verset per a cada repte, amb una resposta \u00fanica i divina per a cada q\u00fcesti\u00f3 que ens trobem a la vida, fracassaran, es frustraran i faran que altres pateixin aquesta frustraci\u00f3. Aquest no \u00e9s el cam\u00ed de la fe. El cam\u00ed de la fe \u00e9s m\u00e9s aviat saber viure, saber conviure amb les nostres difer\u00e8ncies sabent que tots pertanyem al mateix Senyor, i a pesar de tantes difer\u00e8ncies, en ell som part del mateix cos.<\/p>\n

Dir\u00e0 l\u2019ap\u00f2stol als filipencs: Ara, a vosaltres, tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l\u2019evangeli del Crist, i aquesta \u00e9s la clau. Davant de cada repte tindrem un posicionament, i com a creients buscarem que el nostre posicionament sigui coherent amb la nostra fe, i sovint trobarem a persones que professant la mateixa fe estiguin en posicions contraries, per\u00f2 el nostre comportament ha de ser sempre digne de l\u2019evangeli del Crist.<\/p>\n

Quan l\u2019ap\u00f2stol Pau escrivia la carta als Romans ho feia a unes comunitats que\u00a0 vivien un conflicte: el conflicte de la conviv\u00e8ncia entre persones de cultura romana, i persones de cultura jueva; tots ells creients en Jesucrist.<\/p>\n

\u00c9s a ells, i amb ells tots nosaltres, als que van adre\u00e7ades les seves paraules: Estimeu-vos afectuosament com a germans, respecteu-vos els uns als altres.<\/p>\n

M\u00e9s encara, jo proposaria que aquest amor i respecte traspassessin les fronteres<\/i> de les nostres esgl\u00e9sies per afectar tamb\u00e9 a la nostra societat.<\/p>\n

Jonathan Navarro
\nPastor de la 1era Esgl\u00e9sia Protestant a Rub\u00ed<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadasc\u00fa actu\u00ef d\u2019acord amb les seves conviccions. El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que d\u00f3na gr\u00e0cies a D\u00e9u, i el qui no … [Llegir m\u00e9s…]<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1411,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","enabled":false},"version":2}},"categories":[8],"tags":[],"class_list":{"0":"entry","1":"post","2":"publish","3":"author-pastorrubi","4":"post-1410","6":"format-standard","7":"has-post-thumbnail","8":"category-reflexions"},"jetpack_publicize_connections":[],"aioseo_notices":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/diada-i-pau.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p8020h-mK","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1410","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1410"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1410\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1411"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1410"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1410"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1410"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}