{"id":1136,"date":"2016-10-17T10:43:20","date_gmt":"2016-10-17T09:43:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/?p=1136"},"modified":"2016-10-18T07:07:14","modified_gmt":"2016-10-18T06:07:14","slug":"caminant-en-la-frontera-entre-samaria-i-galilea","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/2016\/10\/caminant-en-la-frontera-entre-samaria-i-galilea\/","title":{"rendered":"Caminant en la frontera (entre Samaria i Galilea)"},"content":{"rendered":"

Tot fent cam\u00ed cap a Jerusalem, Jes\u00fas passava entre Samaria i Galilea.<\/em><\/p>\n

A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i es posaren a cridar:<\/em><\/p>\n

–Jes\u00fas, mestre, tingues pietat de nosaltres!<\/em><\/p>\n

En veure’ls, Jes\u00fas els digu\u00e9:<\/em><\/p>\n

–Aneu a presentar-vos als sacerdots.<\/em><\/p>\n

Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adon\u00e0 que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant D\u00e9u amb grans crits, es prostern\u00e0 als peus de Jes\u00fas amb el front fins a terra i li donava gr\u00e0cies. Aquell home era un samarit\u00e0. Jes\u00fas digu\u00e9:<\/em><\/p>\n

–\u00bfNo eren deu, els qui han quedat purs? \u00bfOn s\u00f3n els altres nou?<\/em><\/p>\n

\u00bfNo n’hi ha hagut cap que torn\u00e9s per donar gl\u00f2ria a D\u00e9u fora d’aquest estranger?<\/em><\/p>\n

I li digu\u00e9:<\/em><\/p>\n

–Aixeca’t i v\u00e9s-te’n: la teva fe t’ha salvat.<\/em><\/p>\n

Lluc 17:11-19\u00a0<\/em><\/p>\n

Avui ens trobem que de deu homes guarits per de forma miraculosa, nom\u00e9s un ent\u00e9n que Jes\u00fas ha sigut el responsable d\u2019aquest fet, i nom\u00e9s ell canvia el seu cam\u00ed per donar-li gr\u00e0cies i per recon\u00e8ixer d\u2019on ve la salvaci\u00f3. I per acabar-ho d\u2019arrodonir, aquest un ni tan sols era part del poble de D\u00e9u, segons li havien ensenyat a Jes\u00fas, era un samarit\u00e0, un del poble mest\u00eds, dels que havien pervertit el culte al D\u00e9u de Jerusalem.<\/p>\n

Precisament a Jerusalem els hi havia enviat Jes\u00fas, ell no els cura immediatament, si no que els hi diu: –Aneu a presentar-vos als sacerdots.<\/em><\/p>\n

B\u00e9, si una persona sanava de la seva malaltia a la pell, abans de poder integrar-se de nou a la societat que l\u2019havia excl\u00f2s, havia de ser un sacerdot qui certifiqu\u00e9s que estava b\u00e9.<\/p>\n

Per\u00f2 ells no havien sigut sanats encara, qui els sanaria? Els sacerdots del temple?<\/p>\n

Aix\u00ed que van fer cas a Jes\u00fas, que els envi\u00e0 cap al temple, a m\u00e9s de 100 Km, uns cinc o sis dies de viatge.<\/p>\n

I resulta que \u00e9s caminant seguint les indicacions de Jes\u00fas que s\u00f3n guarits de la seva malaltia.<\/p>\n

Quina sorpresa! Corre! Anem r\u00e0pid cap al temple, el sacerdot ens donar\u00e0 el vist i plau i podrem tornar a fer vida normal, podrem tornar a ser com els altres, a la fi podrem tornar a ser part de la societat que ens va fer fora!<\/p>\n

I tots van sortir corrents. Nou jueus corrent cap al temple i un samarit\u00e0 en direcci\u00f3 contraria, que corrent torna cap a la frontera a on s\u2019havia trobat amb Jes\u00fas.<\/p>\n

Ni tan sols els miracles ens asseguren una resposta de fe de part de l\u2019home, doncs acceptar l\u2019acci\u00f3 de Jes\u00fas implica canviar el cam\u00ed, girar cua i oblidar-se de la religiositat que no pot salvar.<\/p>\n

Acceptar l\u2019acci\u00f3 de Jes\u00fas implica no tornar a jugar el mateix joc d\u2019una societat centrada en salvar-se a s\u00ed mateixa excloent i marginant als d\u00e8bils i als necessitats.<\/p>\n

I Jes\u00fas es troba amb una bona sorpresa, la gran majoria vol salvar-se de la seva malaltia per poder tornar a entrar en el joc, per poder viure un altre cop dins de les normes que el van fer fora.<\/p>\n

Nom\u00e9s un, el samarit\u00e0 va tornar, b\u00e9, potser aix\u00f2 no havia de ser una sorpresa tan gran, qu\u00e8 pintava un samarit\u00e0 al temple de Jerusalem?<\/p>\n

Quan caminem a la frontera patim el risc de trobar-nos amb situacions transformadores, que ens poden fer veure el m\u00f3n de forma diferent de com el veiem normalment.<\/p>\n

Per\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s caminar a la frontera?<\/p>\n

La societat ens ensenya, des de petits, com hem de ser, com hem de comportar-nos per poder ser part d\u2019ella, de forma que aquells i aquelles que no encaixen queden a les seves fronteres.<\/p>\n

En els temps de Jes\u00fas els pobres, els que sofrien molts tipus de malalties, i molts altres marginats no podien entrar a moltes ciutats, vivien doncs a les fronteres.<\/p>\n

Alguns volen sortir d\u2019aquesta situaci\u00f3 per poder ser com tothom, i formar part plena de la societat, mantenint els seus valors, sovint excloents dels malalts i dels pobres, a on \u00fanicament se salva el qui pot.<\/p>\n

Uns pocs es giren cap a Jes\u00fas i quan li donen gr\u00e0cies estan veient que existeix un altre forma de viure, aquests poden veure el cam\u00ed que feu Jes\u00fas, un cam\u00ed solidari i d\u2019entrega, aquests han vist la verdadera salvaci\u00f3, un cam\u00ed sacrificat que fa present l\u2019amor de D\u00e9u a on m\u00e9s falta fa.<\/p>\n

Y tu, has vist aquest cam\u00ed?<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot fent cam\u00ed cap a Jerusalem, Jes\u00fas passava entre Samaria i Galilea. A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i es posaren a cridar: –Jes\u00fas, mestre, tingues pietat de nosaltres! En veure’ls, Jes\u00fas els digu\u00e9: –Aneu a presentar-vos als sacerdots. Mentre hi anaven, van quedar purs de … [Llegir m\u00e9s…]<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1137,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":true,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","enabled":false},"version":2}},"categories":[8],"tags":[],"class_list":{"0":"entry","1":"post","2":"publish","3":"author-pastorrubi","4":"post-1136","6":"format-standard","7":"has-post-thumbnail","8":"category-reflexions"},"jetpack_publicize_connections":[],"aioseo_notices":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/fronteras.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p8020h-ik","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1136","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1136"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1136\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1137"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1136"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1136"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1136"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}