Una reflexi\u00f3 de Joan 21:1-19<\/p>\n
Sempre arriba un moment a la vida que no som capa\u00e7os de donar la mida. Que no fem all\u00f2 que s\u2019espera de nosaltres. Un moment que es converteix en un infern. Potser perqu\u00e8 no som capa\u00e7os de dir una paraula, o de no dir-la.<\/p>\n
O potser perqu\u00e8 all\u00f2 que sab\u00edem que hav\u00edem de fer, no ho hem fet, o ho hem fet molt malament, o pitjor encara, hem fet ben b\u00e9 el contrari. El pitjor d\u2019aquest moment \u00e9s com ens miren. S\u00ed, com ens mira el nostre pare, o la nostre mare; la nostra parella, o el nostre millor amic. Com ens mira aquella persona que sap que hem fracassat, per\u00f2 no \u00e9s tracta d\u2019un frac\u00e0s qualsevol, era d\u2019all\u00f2 m\u00e9s important.<\/p>\n
Com a la t\u00edpica pel\u00b7l\u00edcula nord americana en la que el pare li ha prom\u00e8s al seu fill que aquell cop s\u00ed que anir\u00e0 a veure\u2019l jugar al partit de beisbol, que ha organitzat la seva agenda per no faltar, \u00e9s la final de la lliga. I finalment no fa acte de presencia, una trucada de l\u2019oficina, o simplement s\u2019oblida, o qualsevol cosa, per\u00f2 no apareix.<\/p>\n
I m\u00e9s tard la mirada del seu fill li fa saber que aquest cop ha vessat la gota, aquest cop realment la seva pres\u00e8ncia era important. S\u00f3n moments que marquen les nostres vides, y que ens poden paralitzar molt de temps. Si hagu\u00e9s dit all\u00f2, o no ho hagu\u00e9s dit, si hagu\u00e9s fet, o si ho hagu\u00e9s fet b\u00e9\u2026 ens preguntem c\u00f3m seria la nostra vida si en aquell moment important no hagu\u00e9ssim fallat. Per\u00f2 ja est\u00e0 fet, i est\u00e0 fet malament, i no podem tornar enrere per canviar-ho, hem de mirar endavant i\u2026 no \u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n
Al Pere li va passar aix\u00f2, la va fer grossa. Despr\u00e9s de dir-li a Jes\u00fas que l\u2019estimava tant que si calia aniria a la mort amb ell, li va negar tres cops. Tres cops va negar tenir cap tipus de relaci\u00f3 amb el seu millor amic, amb el seu mestre. Aix\u00ed que Jes\u00fas va morir tot sol, tra\u00eft i abandonat fins i tot per aquells que deien que li estimaven. Temps despr\u00e9s en Pere, junt amb els altres deixebles, va tornar a casa seva, a Galilea.<\/p>\n
El seu mestre era mort aix\u00ed que va continuar fent el que sabia fer, pescar. Per\u00f2 les coses no surten com han de sortir. Tota la nit llen\u00e7ant les xarxes i res, ni tan sol aix\u00f2 li surt b\u00e9 al Pere, quina desesperaci\u00f3. I a m\u00e9s, aquell desconegut all\u00e0 mirant des de la platja que diu \u201cqu\u00e8 no teniu res per ficar dins del pa?\u201d Qu\u00e8 poca solta, \u00e9s clar que no. Qu\u00e8 no ho veu que no en traiem ni una trista sardina?!<\/p>\n
Per\u00f2 quan fan cas a aquell estrany, i s\u2019omplen les xarxes, llavors l\u2019altra deixeble, aquell estimat per Jes\u00fas, s\u2019adona de qui \u00e9s aquell que est\u00e0 a la platja: \u201cPere, que aquell \u00e9s Jes\u00fas!!\u201d<\/p>\n
En Pere tapa les seves vergonyes, pescava tot nu, per\u00f2 tamb\u00e9 tenia moltes vergonyes que tapar davant del seu amic Jes\u00fas, i un cop te ben posada la roba, s\u2019hi llen\u00e7a a l\u2019aigua. Com si d\u2019un bateig es tract\u00e9s en Pere s\u2019hi fica a les profunditats de les aig\u00fces per tornar a sortir, davant de Jes\u00fas.<\/p>\n
Jes\u00fas ha tornat, i vol preparar-li un bon \u00e0pat. \u201cPere, has d\u2019agafar noves forces doncs el m\u00f3n necessita que t\u2019aixequis i tornis a caminar, has d\u2019anar a portar l\u2019amor de D\u00e9u a tanta gent encara! Has d\u2019anar a portar l\u2019amor de D\u00e9u. M\u2019estimes Pere?\u201d<\/p>\n
Se\u2019n recorda, Jes\u00fas se\u2019n recorda d\u2019aquella conversa abans de morir a la creu, i torna amb el tema un altre cop!! I el Pere ja est\u00e0 a punt de plorar, fins quan Senyor? Tu saps que t\u2019estimo per\u00f2 que no puc fer m\u00e9s del que faig!!<\/p>\n
Jes\u00fas ha tornat a buscar al seu amic Pere, i li d\u00f3na un altre oportunitat. La vida no sempre d\u00f3na segones oportunitats, per\u00f2 Jes\u00fas s\u00ed que les d\u00f3na. Segones i terceres. Jes\u00fas no es cansa de preguntar-nos, \u201cM\u2019estimes?\u201d \u2013 S\u00ed Senyor, encara que no ho sembli t\u2019estimo, podem respondre. I ell ens diu, si m\u2019estimes, estima als que estan al teu voltant. Si m\u2019estimes segueix-me.<\/p>\n
Quants cops ens ha de demanar Jes\u00fas si l\u2019estimem? Les que faci falta, sens dubte. Per molt que fallem a Jes\u00fas ell torna per alimentar-nos, donar-nos forces i fer que ens tornem a aixecar. Aprofitem doncs amb goig aquesta nova oportunitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una reflexi\u00f3 de Joan 21:1-19 Sempre arriba un moment a la vida que no som capa\u00e7os de donar la mida. Que no fem all\u00f2 que s\u2019espera de nosaltres. Un moment que es converteix en un infern. Potser perqu\u00e8 no som capa\u00e7os de dir una paraula, o de no dir-la. O potser perqu\u00e8 all\u00f2 que sab\u00edem … [Llegir m\u00e9s…]<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1497,"parent":587,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"footnotes":""},"class_list":{"0":"entry","1":"page","2":"publish","3":"author-pastorrubi","4":"post-889","6":"has-post-thumbnail"},"aioseo_notices":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/P8020h-el","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/889","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=889"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/889\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/587"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1497"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=889"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}