{"id":1353,"date":"2017-04-03T09:44:59","date_gmt":"2017-04-03T08:44:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/?page_id=1353"},"modified":"2017-04-04T12:30:44","modified_gmt":"2017-04-04T11:30:44","slug":"bach","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/bach\/","title":{"rendered":"500\u00e8 aniversari de la Reforma Protestant amb concert de Bach"},"content":{"rendered":"

Aquest any 2017, arreu del m\u00f3n, se celebra el 500\u00e8 aniversari de la data que, segons la tradici\u00f3, en Mart\u00ed Luter va penjar les seves famoses 95 tesis a la porta de l\u2019esgl\u00e9sia del palau de Wittenberg, donant inici aix\u00ed al que hem conegut com a \u201cReforma de l\u2019Esgl\u00e9sia\u201d o Protestantisme. Aquesta fita hist\u00f2rica va provocar tota mena de canvis en la religi\u00f3, en la societat i en la pol\u00edtica, aix\u00ed com tamb\u00e9 en la m\u00fasica. Per aquest motiu la 1era Esgl\u00e9sia Protestant a Rub\u00ed juntament amb l\u2019Escola Municipal de M\u00fasica Pere Bur\u00e9s<\/b>, volem oferir-vos una s\u00e8rie de concerts centrats en la figura d\u2019un dels compositors protestants m\u00e9s emblem\u00e0tics: en Johann Sebastian Bach.<\/p>\n

\u00c9s la m\u00fasica una de les senyes d\u2019identitat m\u00e9s importants de l\u2019esgl\u00e9sies protestants i estem conven\u00e7uts de la seva gran v\u00e0lua com a eina pedag\u00f2gica i de cohesi\u00f3 social, que edifica a les persones positivament, i \u00e9s per aquest motiu que us oferim aquest magn\u00edfic\u00a0concert\u00a0que estem segurs que ser\u00e0 del vostre grat.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Els alumnes de l’Escola Municipal de M\u00fasica Pere Bur\u00e9s tindran entrada lliure.<\/strong><\/p>\n

Volem recordar que l’aforament \u00e9s limitat,\u00a0<\/strong>la sala admet poc m\u00e9s de 100\u00a0espectadors, aix\u00ed que si esteu interesats us recomanem arribar d’hora.<\/p>\n

Artistes<\/h2>\n

XAVIER PARDO I SABART\u00c9S<\/h3>\n

\"\"Piano<\/strong><\/p>\n

Xavier Pardo Sabart\u00e9s inici\u00e0 els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat, sota el mestratge del Pare Ireneu Segarra, cursant estudis de piano amb Vicen\u00e7 Prun\u00e9s, viol\u00ed i orgue.
\nQuan acab\u00e0, entr\u00e0 a l’Escola de M\u00fasica de Barcelona per treballar amb l\u2019Albert Atenelle en l\u2019especialitat de piano, viol\u00ed amb en Gerard Claret i te\u00f2riques amb en Benet Casablancas.<\/p>\n

M\u00e9s tard, inic\u00e0 els estudis de clavic\u00e8mbal amb en Jordi Reguant, i simult\u00e0niament, de piano amb en Jordi Camell.<\/p>\n

Finalitz\u00e0 els seus estudis superiors de piano al Conservatori Superior de M\u00fasica de Barcelona amb Miquel Farr\u00e9, acabant amb les m\u00e0ximes qualificacions. Ha rebut classes de Christopher Elton, Nina Svetlanova, Llu\u00eds Claret, Ellen Corven, Karl Engel, Francisco Poyato , Ma Jes\u00fas Crespo, Sebastian Risler, Geoffrey Lancaster, Nicolaus de Figuereido, Vladimir Sverdlov-Ashkenazy i Diana Baker<\/p>\n

Membre de Vindix, grup de piano a quatre mans, de Veuartrio i d’Atrium Camerata Barcelona, ha sigut pianista de l’Escola Coral de l’Orfe\u00f3 Catal\u00e0, i en aquests moments, \u00e9s professor de piano i cambra a l’IEA Oriol Martorell de Barcelona, combinant la seva activitat pedag\u00f2gica i concert\u00edstica. Molts dels seus alumnes han estat premiats i becats en diversos actes.<\/p>\n

Ha participat en varies formacions de cambra, de veu i companyies de teatre, participant en festivals com el Grec de Barcelona, produccions del Messies de la fundaci\u00f3 de La Caixa, col.laboracions amb la Orquestra Ciutat de Barcelona, el IV Festival de M\u00fasica d’Almeria, etc\u2026 i especialment en cicles de concerts de cambra de l\u2019Auditori de Barcelona.<\/p>\n

Ha actuat en sales com el Palau de la M\u00fasica Catalana, el Gran Teatre del Liceu i l\u2019Auditori de Barcelona i col.labora habitualment amb mestres de l’Orquestra Simf\u00f2nica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l\u2019Orquestra Simf\u00f2nica del Gran Teatre del Liceu.<\/p>\n

MARIONA SARQUELLA RIERA<\/h3>\n

\"\"Piano<\/strong><\/p>\n

Comen\u00e7a els seus estudis musicals al Conservatori Isaac Alb\u00e8niz de Girona sota la disciplina de la professora Anna Maria Ferrer.<\/p>\n

Continua la seva formaci\u00f3 al Conservatori Municipal de M\u00fasica de Barcelona on estudia el Grau Superior de piano amb Antoni Besses i m\u00e9s endavant amb \u00c0ngel Soler.<\/p>\n

Acabats els seus estudis oficials a Barcelona es trasllada al Conservatori de Rotterdam (Holanda) on cursa una nova llicenciatura i un m\u00e0ster en interpretaci\u00f3 amb els mestres Aquiles Delle Vigne i Stephan de May.<\/p>\n

L\u2019any 2004 \u00e9s becada pel Conservatori de Rotterdam per cursar un m\u00e0ster en M\u00fasica Russa al Conservatori de Kalskrona (Su\u00e8cia) amb la professora Kristina Stegmann. Ha obtingut el Premi d\u2019Honor de M\u00fasica de Cambra, Menci\u00f3 Honor\u00edfica en el X\u00e8 Concurs Ciutat de Berga i ha\u00a0Fundation, pel Govern Holand\u00e8s, pel Conservatori de Rotterdam, Holanda i pel Mozarteum de Salzburg. Diversos compositors han escrit obres per a ella tan com a solista com en formacions cambr\u00edstiques.<\/p>\n

Ha rebut masterclasses de prestigiosos pianistes com Jeremy Menuhin,Geoffry Lancaster,Sebastien Risler, Frederic Gevers, Germaine Mounier, Bratnislava Kaballa, Luiz de Moure Castro\u2026<\/p>\n

Durant dos anys va exercir com a professora assistent del mestre Aquiles Delle Vigne al Conservatori de Rotterdam.\u00a0En l\u2019actualitat treballa sota el consell art\u00edstic i musical de la pianista australiana Diana Baker.<\/p>\n

Actualment col\u00b7labora amb diverses orquestres de l\u2019\u00e0mbit catal\u00e0 i compagina la seva activitat pian\u00edstica amb la docent.<\/p>\n

Ha donat concerts a Espanya, Fran\u00e7a, It\u00e0lia, B\u00e8lgica, \u00c0ustria, Alemanya, Holanda i Su\u00e8cia etc.<\/p>\n

ALEKSANDAR KRAPOVSKI<\/h3>\n

\"\"Concertino – Director<\/strong><\/p>\n

El violinista Aleksandar Krapovski \u00e9s nascut a Maced\u00f2nia l\u2019any 1981. Ha estudiat a Bulg\u00e0ria i Alemanya amb els professors Dora Ivanova i Mintcho Mintchev. Des de ben jove ha guanyat diferents premis a Maced\u00f2nia tant com a solista com en m\u00fasica de cambra: el Tercer Premi a la International Violin Competition \u201cPantcho Vladigerov\u201d de Shumen, Bulg\u00e0ria i guanyador, tamb\u00e9, del Primer Premi a la International Competition \u201cMusitians of the Milenium\u201d de Skopje, Maced\u00f2nia.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix ha estat membre des de ben jove de diferents orquestres com l\u2019Orquestra Filarm\u00f2nica de Maced\u00f2nia i la USB Verbier Festival Youth Orquestra sota la direcci\u00f3n de James Levine, Zubin Mehta, Mstislav Rostropovich, Elsa Pekka Salonen, Juri Temirkanov i Valery Gergiev entre d\u2019altres. Ha estat Concertino de l\u2019Orquestra de Cambra de Juventuts Musicals de Maced\u00f2nia, de l\u2019Orquestra Simf\u00f2nica i Orquestra de Cambra de l\u2019Acad\u00e8mia de M\u00fasica de l\u2019Estat de Bulg\u00e0ria . Concertino convidat de la Joven Orquesta Nacional de Espa\u00f1a (JONDE) .Concertino associat a l\u2019\u00d2pera de Frankfurt i col.laborador habitual de l\u2019Orquestra Filarm\u00f2nica de Maced\u00f2nia.<\/p>\n

Actualment \u00e9s membre oficial de l\u2019Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Barcelona.<\/p>\n

La seva activitat com a solista l\u2019ha portat a actuar amb l\u2019Orquestra de l\u2019Acad\u00e8mia del Liceu sota la direcci\u00f3 de Salvador Brotons; gira de concerts amb l\u2019Orquestra Simf\u00f2nica Nacional de Malta, al Carnegie Hall i al Weill Recital Hall de Nova York i diversos recitals a Maced\u00f2nia, Bulg\u00e0ria, Turquia i Alemanya.<\/p>\n

Tamb\u00e9 ha participat en Festivals arreu del m\u00f3n com el d\u2019Ohrid (Maced\u00f2nia), Festival Verbier i Academia (Su\u00efssa), el Youth 4 Youth (Tail\u00e0ndia), Apolonia (Bulg\u00e0ria), a Ravello (It\u00e0lia) i a Miyazaki (Jap\u00f3).<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest any 2017, arreu del m\u00f3n, se celebra el 500\u00e8 aniversari de la data que, segons la tradici\u00f3, en Mart\u00ed Luter va penjar les seves famoses 95 tesis a la porta de l\u2019esgl\u00e9sia del palau de Wittenberg, donant inici aix\u00ed al que hem conegut com a \u201cReforma de l\u2019Esgl\u00e9sia\u201d o Protestantisme. Aquesta fita hist\u00f2rica va … [Llegir m\u00e9s…]<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1357,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"footnotes":""},"class_list":{"0":"entry","1":"page","2":"publish","3":"author-pastorrubi","4":"post-1353","6":"has-post-thumbnail"},"aioseo_notices":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/P8020h-lP","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1353","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1353"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1353\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1357"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.esglesiarubi.org\/esglesia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1353"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}