Lluc 19:28-40
Aquest relat de Lluc ens explica aquell dia que Jesús de Natzaret va entrar per les portes de Jerusalem, i va ser rebut com un rei, millor dit, com el Messies enviat per Déu. Però clar, a aquestes alçades ja sabem que la història no va acabar molt bé, que en menys d’una setmana aquest Jesús de Natzaret que va ser rebut com un veritable rei, va acabar jutjat, apallissat i crucificat pels romans.
Potser lo primer que hauríem de pensar es, cóm va ser possible que aquella gent aclamés com a rei a un mestre ambulant de Natzaret? Podia sortir alguna cosa bona d’aquell poble del nord on els jueus no eren tan purs i ortodoxes com els de Jerusalem? Si recordeu el relat de quan Jesús va multiplicar els pa per alimentar a 5.000 homes, més les dones i els nens, potser recordeu que llavors va ser quan van decidir que Jesús havia de ser el rei. Però Jesús no va acceptar i es va marxar.
Molts cops anem a Jesús amb unes expectatives errònies, hi ha qui pensa que Jesús els ha de curar de les seves malalties, hi ha qui pensa que Jesús els hi ha de donar una feina, o calers per pagar l’hipoteca. Hi ha qui pensa que Jesús ens ha de donar una església perfecte i santa, o un marit o una muller, o què sé jo, moltes coses. Aquell dia, en un temps de profunda crisi econòmica i social, la gent que esperava a Jesús, pensava que ell venia per fer fora a l’Imperi, per portar menjar en un temps de molta fam, i sobre tot per començar aquell esperat regne a on Israel fos aquell estat que, amb el poder de Déu, governés el món i portés la seva justícia a reu.
El poble d’Israel s’havia fet un rei a la seva imatge i semblança que res tenia a veure amb el regnar de Déu que va predicar Jesús: un regne que transcendeix la raça, les fronteres, que transcendeix la pròpia llei amb el poder de l’Esperit que és vessat sobre jueus i gentils i sobre tothom per fer un sol poble per Déu.
Però aquesta multitud que el va seguir fins a Jerusalem, i havia posat les seves expectatives en ell, no tenien oïdes per a escoltar el missatge de l’evangeli. I la gran decepció que va suposar veure al que havia de jutjar als pagans, jutjat pels romans, al que havia d’alliberar el poble, sota el jou de l’imperi, humiliat; aquest havia de pagar el preu de no haver volgut ser el tipus de rei que ells volien. I ho havia de pagar amb la creu. La gran decepció que això va suposar, va precipitar que es trenqués aquesta fràgil barrera que de vegades hi ha entre l’amor i l’odi.
Aquell que ja és Rei ha vingut a obrir les portes del seu regne perquè els homes puguin entrar, però en la seva ceguesa, els homes intenten convertir-lo en el rei que ells esperaven, per tant no aconseguiran tenir el rei que esperaven i perdran el regne que Ell els ofereix.
És molt possible que en aquests temps tant durs hagis tingut l’oportunitat de sentir-te decebut per Déu, decebut per Jesús. Potser no t’ha donat lo que esperaves d’ell, potser no entens com és possible que aquest rei que ho pot fer tot, tant sovint no faci res. Però Jesús no va venir per canviar aquest món com l’haguéssim canviat tu o jo, sinó més aviat per canviar-nos a nosaltres. Jesús va oferir la seva vida sencera per oferir a un Déu molt diferent del que ens pensàvem.
Potser és més un anti-Déu. El Déu de Jesús pateix amb nosaltres fins a morir amb nosaltres, per poder donar-nos una nova forma de viure, una vida plena de llibertat i amor, una vida així potser sí podrà canviar el món.
