»Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran.
Llavors veuran el Fill de l’home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta.
I els digué una paràbola:
–Mireu la figuera i els altres arbres: quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l’estiu és a prop. Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
»Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l’home.
Lluc 21, 25-36
Esperem allò que ja s’havia anunciat, que Emmanuel, Déu amb nosaltres, vindria a viure amb l’ésser humà.
Però en comptes de trobar-nos amb Déu, ens vam trobar amb el Fill de l’home, Déu va renunciar a ser Déu per esdevenir ésser humà. El Regne de Déu és a prop.
Quan la cafetera xiula s’ha d’apagar el foc, quan les llums de nadal s’encenen al carrer toca anar de compres, quan el semàfor és de color groc toca estar alerta, quan veus els ulls molls del teu company has d’agafar-li la mà.
Són senyals que entenem ràpidament, no cal que ningú ens digui fes allò o allò altre, són senyals que interpretem fàcilment, sabem lo que cal fer en moltes situacions doncs entenem els senyals.
Hi ha senyals de canvi quan el Regne de Déu s’acosta. Senyals que podem veure des de fa milers d’anys.
Senyals de conflicte, senyals d’injustícies, senyals d’opressió.
Senyals de soledat del ésser humà, senyals de dolor i de malaltia.
Senyals de governs corruptes i senyals de pobles insolidaris.
Senyals que venen i van, que marxen i tornen.
Senyals de que el Regne de Déu és a prop.
S’apropa. El Regne de Déu s’ha apropat molt, moltíssim. S’apropa en un nen petit, un nen pobre, fill de la sospita i nascut a l’exili.
S’apropa també en el somriure dels nens, s’apropa en la mà del que t’ajuda a aixecar-te quan caus, s’apropa en els teus ulls quan mires estimant als qui t’envolten.
Enmig de tot això el Regne de Déu és a prop, molt a prop.
Perquè veiem els senyals és perquè esperem. Esperem amb esperança doncs podem veure totes aquestes i més senyals.
Amb esperança doncs el Regne de Déu és com aquell estiu tardà, que sembla que ja triga massa a arribar. Però en mig del fred, de la solitud, la absència i la mancança, tot i això, podem veure els brots verds, nous brots que anuncien que això no és el final, és el principi, que Déu està a prop, casi a tocar.
Que tu pots fer veure al món que el Fill de l’home, Jesús de Natzaret, va fer real aquest Regne, un regne amb lloc per a tothom, on ningú no serà rebutjat.
És per això que no ens em de deixar enxampar per les trampes de la vida.
Doncs la vida ens porta alegries i tristors, també problemes.
Molts cops el problemes són greus i requereixen de la nostre energia.
Però si els problemes i les angoixes, las crisis de sistema i els poders, els dèficits i les primer de risc s’apoderin de les nostres vides, prenguin el control dels nostres cors, la nostre sensibilitat desapareixerà, les nostres ments no podran veure tan clarament els senyals del Regne que cada dia ens poden sorprendre en coses molt petites o molt grans.
Per això el Fill de l’home, Jesús, aquest nen que va néixer pobre enmig de la pobresa ens anima a no deixar-nos atrapar per aquest món fins al punt que ens faci perdre la nostre humanitat.
Preguem, la pregaria ens apropa a Déu, ens dona esperança, ens pot ajudar a obrir els ulls per veure el Regne de Déu, enmig d’un món que s’enfonsa i torna a enfonsar-se, a veure a Déu en un nen, en un somriure, en una llàgrima, en un tros de pa compartit.
El Regne de Déu és a prop, molt a prop teu.
