Nadal

Al principi existia el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.

Ell estava amb Déu al principi.
Per ell tot ha vingut a l’existència, i res no hi ha vingut sense ell.

En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes.
La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan.

Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum,
perquè per ell tothom cregués.

Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món
i il·lumina tots els homes.

Era present en el món, que per ell ha vingut a l’existència,
i el món no l’ha reconegut.

Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit.

Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit de ser fills de Déu.

No han nascut per descendència de sang, ni d’un desig carnal,
ni d’un voler humà, sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut
com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

Joan 1:1-14

 

Nadal; Nadal és un dels dies amb més foscor de tot l’any.

Doncs Nadal és un dels dies de l’època de l’any en que el sol s’aixeca més tard, i se’n va també més d’hora, deixant-nos en la foscor.

Potser per això és que, des de fa molts segles, al temps de Nadal, les persones guarneixen casa seva amb petites coses que omplin una mica de color, de brillantor, de llum, la seva llar.

Caminant pels carrers foscos a quarts de 6, ja pots començar a veure com s’encenen els llums del carrers que et diuen que ja som al temps de Nadal. Llums plenes d’il·lusió i d’enyorança també, petites llums plenes de petits records d’infantesa, de mirar aparadors plens de joguines, petites llums plenes de somnis dels quals la vida ja ens ha fet despertar.

Ja son les 10 del vespre tocades, els llums comencen a apagar-se, i en la foscor tots els carrers s’han fet iguals; bé, potser no són tan iguals, els carrers més comercials han quedat tot plens d’esquelets penjats, fa només 5 minuts eren precioses i tristes llumetes de nadal.

Ja a casa, tot encenent l’arbre de nadal, un altre cop els petits llums de color lluiten per trencar la fosca, tot i que avui no sé si estan aconseguint l’efecte contrari.

Sembla que una bombeta s’ha fos…, ah! no, ara s’encén; és de llum intermitent. I aquella? Espera, aquella altre sí que s’ha fos…, vaja… m’ha deixat un forat sense llum a l’arbre.

Llavors per les escales comença a pujar el xivarri de les veus dels nens que ja venen a casa, serà millor que m’oblidi de la llum fosa i posi la meva millor cara, estaran nerviosos pels regals, tot i que, el més gran ja va despertar del somni del Nadal fa un parell d’anys, puc veure en els seus ulls que aquella guspireta que trencava la foscor del Nadal ja s’ha apagat també, i en desaparèixer aquesta espurna, m’adono de quant m’havia esforçat per endarrerir l’inevitable; que, més tard o més d’hora les petites llumetes del nadal s’apaguen, i deixen pas a la fosca.

I és que no ens agrada pas la foscor, fem el possible per alegrar els carrers, les nostres llars, fins i tot les esglésies, amb llums i colors del temps de Nadal, perquè volem llum, la llum que ens falta sovint a les nostres vides.

La llum que ens falta, perquè la llum no ve de nosaltres, nosaltres podem donar testimoni de la llum però nosaltres no som pas la llum. La llum ve a nosaltres, sens ofereix, sens regala a tots, a tota la humanitat, una llum que resplendeix per sempre il·luminant la nostra existència en mig de la foscor que no pot ofegar aquesta llum.

Però tot i que aquesta llum és present sovint no la veiem, no la reconeixem, no la deixem entrar a la casa. Potser estem perduts entre tantes llumetes de nadal, entre tantes coses que brillen, entre tants records i il·lusions, miratges que ens desconcerten, i ens fan anar d’aquí cap allà.

Però, tot i això, la llum continua venint cap a nosaltres, en el principi com una il·luminadora paraula de vida, després en la humilitat gloriosa d’un petit infant, fent-se com tu, com jo, per dir-te: m’importes, visc en la teva foscor per portar-te la meva llum, la llum del Déu de l’amor, una llum que no s’apagarà mai més, la veritable llum del Nadal que és Emmanuel, Déu amb nosaltres.

Bon Nadal

Jonathan Navarro
Pastor de la 1era Església Protestant a Rubí

Print Friendly, PDF & Email

Que n'és de bo compartir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.